viernes, 7 de julio de 2017

LOS CONTRATOS TEMPORALES SUBEN UN 8,5% EN JUNIO

LOS CONTRATOS TEMPORALES SUBEN UN 8,5% EN JUNIO

Las cifras de desempleo continúan en descenso, aunque éste se ha ralentizado un 26% con respecto al mismo mes de 2016. Junio ha dejado el paro registrado en 3.362.811 personas -3,6 millones si hablamos de demandantes de empleo no ocupados-, el paro ha bajado en 98.317 personas y la afiliación a la Seguridad Social ha aumentado en 87.692.
Sin embargo, la contratación temporal sigue su ascenso imparable. “Durante el mes de junio la contratación temporal ha aumentado un 8,5% con respecto a junio de 2016. A pesar de que formalizaron 2.089.520 contratos, tan sólo el 7,97% fueron indefinidos, y han empleado a 1,5 millones de trabajadores, con lo que la media entre número de contratos y personas empleadas ha sido de 1,40”, ha recalcado Joaquín Pérez, secretario de Comunicación y Formación de USO.
Y es que el mercado laboral no ha experimentado ningún cambio en términos de calidad, ya que sigue apostando por la temporalidad para crear empleo.
No hay más que echar un vistazo a los datos y analizar en qué actividades ha crecido la afiliación: hostelería, comercio, administrativos, actividades sanitarias e industria manufacturera, con contratos de muy poca duración en la mayoría de casos. En educación, como cada fin de curso, se han perdido casi 52.000 afiliados.
Desde USO continuaremos denunciando el abuso en los contratos de formación, tiempos parciales, el uso abusivo de prácticas no laborales o la figura fraudulenta del falso autónomo, y exigimos al Gobierno una acción decidida por la creación de empleo de calidad que permita salir del paro a los casi 4 millones de desempleados, aportándoles una estabilidad más que necesaria.

A l’ofensiva en els convenis per a obtenir increments reals dels salaris

A l’ofensiva en els convenis per a obtenir increments reals dels salaris

Els sous dels treballadors haurien d'apujar-se de l'ordre del 3% perquè això tingués un efecte clar en la capacitat adquisitiva de la gent

Maria Recuero
  
 
Els salaris al nostre país han patit retallades, rebaixes salarials, utilitzant estratègies empresarials basades en la precarització i l’externalització d’activitats, que tenien com a única finalitat abaratir els salaris
També, les polítiques d’ajust dels governs han afectat els empleats públics amb reduccions i congelacions salarials.
Aquestes polítiques d’austeritat han ocasionat que el pes dels salaris, en la renda nacional, hagi baixat, des d’un 50% que tenia l’any 2008 a un 46% en l’actualitat. Aquesta pèrdua ha fet que la nostra massa salarial hagi disminuït en uns 30.000 milions.
La situació esmentada s’ha mantingut durant els anys de la crisi, però ara quan l’economia està creixent de l’ordre d’un 3%, els salaris no es recuperen i segueixen perdent pes en la nostra renda nacional. Això afecta, entre altres qüestions, a les cotitzacions socials per a les pensions i llasten el creixement, perquè afecten el consum, amb la pèrdua del poder de compra dels salaris.
La negociació col·lectiva, segons l’Observatori de la CCNN, segueix amb increments pactats dels salaris de l’ordre 1,3%, quan tanquem l’IPC de 2016 en l’1,6%,. Això vol dir que el que s’incrementa s’ho menja la inflació, amb la qual cosa creix el poder de compra dels salaris, que s’haurien d’incrementar l’ordre del 3%, perquè això tingués un efecte de millora del poder adquisitiu.
Les polítiques de competir en un mercat internacional, amb baixos salaris, ens porta a la ruïna. No es podrà fer una política de creixement basada en les noves tecnologies amb una mà d’obra mal pagada i precaritzada.

No centralitzar la negociació

Però, la situació mereix un bon diagnòstic i solucions. No podem repetir estratègies com centralitzar la negociació col·lectiva amb un pacte salarial que limiti la capacitat de negociar a aquelles empreses que poden pagar més, com s’ha fet en el passat amb els Acords de Negociació Col·lectiva.
El problema està en la debilitat de la negociació col·lectiva i en la manca de confiança en el fet que el conveni és l’eina adequada per a la millora salarial, quan sabem que una part de les rendes es negocien de forma individual.
Una altra qüestió, és que els equips negociadors no apliquen les directrius de les seves organitzacions en matèria de reivindicació salarial. Hi ha una diferència entre el que es diu i el què es fa, això no ajuda a millorar la credibilitat dels sindicats.
La negociació col·lectiva a l’empresa és l’àmbit adequat per a la disputa de les rendes, tenint en compte el resultat de l’empresa i la distribució de la massa salarial, i aquest hauria de ser el lloc i si no funciona, corregir les coses, amb una lluita real per millora dels salaris.
Per part de la USOC hem de denunciar que hi ha dosis d’hipocresia social perquè, per part governamental i empresarial, es parla que és necessari incrementar els salaris, però en els seus actes no es veu reflectida aquesta voluntat.