MANIFEST DE LA UNIÓ SINDICAL OBRERA DAVANT LA PROPERA
APROVACIÓ DE LA LLEI DE PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT
ELS RECURSOS PÚBLICS. PER A LA CIUTADANIA
Més ocupació i més compromís social
Davant la propera aprovació dels Pressupostos Generals de
l'Estat per a l'any 2015, el seu rebuig a l'actual proposta, alhora que les
nostres reivindicacions orientades al fet que els mateixos estiguin al servei
de les persones, de la vida i del treball de les mateixes, i no de les
polítiques de retallades i austeritat emparades fins avui i promogudes pels
grups de poder econòmic i financer que ens han portat a l'actual i persistent
situació de crisi econòmica, de l'ocupació, democràtica i social.
Des de la USO entenem que els Pressupostos Generals de l'Estat, i en la mateixa línia els de la Generalitat de Catalunya, han de ser un instrument essencial per corregir les desigualtats que, després de set anys de crisi econòmica i de polítiques de retallades antisocials, han augmentat de forma alarmant en la nostra societat.
Per això, reivindiquem uns pressupostos que apostin per la inversió en els serveis socials bàsics, en sanitat, educació, recerca i dependència, que generin creació d'ocupació, amb qualitat i drets del mateix, així com uns serveis públics que assegurin la protecció social de tots els ciutadans i molt singularment dels sectors més vulnerables.
Les polítiques d'austeritat dutes a terme en els últims anys han tingut com a conseqüència la caiguda dels indicadors socioeconòmics i la recessió de l'ocupació, dels drets laborals i dels serveis socials de la ciutadania, entre uns altres. I com a conseqüència de tot això, Espanya és avui l’Estat de l'OCDE on més han augmentat les desigualtats econòmiques, convertint-se en el segon país més desigual de la UE per darrere de Letònia.
Des de la USO entenem que els Pressupostos Generals de l'Estat, i en la mateixa línia els de la Generalitat de Catalunya, han de ser un instrument essencial per corregir les desigualtats que, després de set anys de crisi econòmica i de polítiques de retallades antisocials, han augmentat de forma alarmant en la nostra societat.
Per això, reivindiquem uns pressupostos que apostin per la inversió en els serveis socials bàsics, en sanitat, educació, recerca i dependència, que generin creació d'ocupació, amb qualitat i drets del mateix, així com uns serveis públics que assegurin la protecció social de tots els ciutadans i molt singularment dels sectors més vulnerables.
Les polítiques d'austeritat dutes a terme en els últims anys han tingut com a conseqüència la caiguda dels indicadors socioeconòmics i la recessió de l'ocupació, dels drets laborals i dels serveis socials de la ciutadania, entre uns altres. I com a conseqüència de tot això, Espanya és avui l’Estat de l'OCDE on més han augmentat les desigualtats econòmiques, convertint-se en el segon país més desigual de la UE per darrere de Letònia.
Significant algunes dades, cal citar que la taxa de
desocupació ha passat del 8% a l’any 2007 al 23,67% al novembre de 2014, que la
taxa de cobertura cau mes a mes deixant a prop de 3 milions d'espanyols aturats
sense cap protecció, essent especialment preocupant la taxa de desocupació
juvenil, prop del 53% i el drama dels aturats de llarga durada majors de 45
anys. A més, hi ha 1.738.000 famílies amb tots els seus membres en atur i
700.000 famílies que no tenen cap tipus d'ingrés. La crisi de l'ocupació i la
disminució de la protecció social ha disparat la taxa de risc de pobresa i
exclusió social que ha augmentat tres punts des de 2008, situant-se en el 27,3%
en 2013, dos punts per sobre de la mitjana europea.
Aquesta terrible situació té especial repercussió en els sectors més vulnerables de la societat: a Espanya un de cada tres menors està en risc de pobresa i exclusió social; a la desigualtat econòmica i social, cal afegir la de gènere, tenint la desocupació i la precarietat laboral una especial incidència en les dones a les quals, a més, els afecta més directament les retallades en matèria de dependència, serveis socials i en les partides relacionades amb les polítiques d'igualtat d'oportunitats i violència de gènere; i és alarmant també la situació dels jubilats i pensionistes que, en molts casos són l'única font d'ingressos del nucli familiar mentre observen com van perdent progressivament capacitat adquisitiva, havent-hi ja la meitat dels nou milions de jubilats espanyols que ha de viure amb pensions per sota del salari mínim interprofessional.
Els Pressupostos Generals de l'Estat per 2015, elaborats a partir d'un quadre macroeconòmic condicionat per factors externs que els poden convertir en inviables, contenen una sèrie de mesures que, des de la USO creiem que haurien de modificar-se per dotar-los d'un major contingut social de manera que la ciutadania deixi de ser la que amb el seu sacrifici segueixin quadrant els comptes de l'Estat:
• La despesa destinada a protecció per desocupació baixa un 15%, vinculat a una previsió per part del govern d'un descens de l'atur del 6,5%. Entenem que aquesta mesura significarà una gran disminució de la protecció per desocupació que afectarà especialment als aturats de llarga durada que continuen augmentant.
• El foment de l'ocupació és una de les partides que augmenta pel que fa a 2014, encara que tenint en compte que, des de 2011 ha minvat un 37%, l'augment plantejat en aquests pressupostos ens sembla totalment insuficient tenint en compte la taxa de desocupació al nostre país.
• La partida destinada a les pensions s'ha incrementat un 3% pel que fa a 2014, però no a conseqüència de l'augment de l'import de les pensions que s'incrementen en només el 0,25%, sinó per l'augment del nombre de pensionistes, alhora que es buida el fons de reserva de la Seguretat Social que en tres anys s'ha reduït en un 40 %
• L'increment de la partida en educació en un 4,5% es destina en exclusivitat a la implantació de la LOMCE, mentre es redueix un 90% la inversió en educació compensatòria, destinada a garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat més desfavorit, no es reposa la pèrdua de 20.000 professionals i la pèrdua salarial acumulada, i es congela la partida destinada a beques i el Programa Erasmus.
• El pressupost del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat creix per primera vegada des de 2011, un 2,2%. Però la seva despesa en sanitat sofreix una nova retallada, que se suma a la d'anys anteriors, situant-se en el 56% del de 2011, principalment per la retallada en 20,3 milions d'euros del Fons de Cohesió Sanitària.
• L'aportació de l'Estat per al sistema d'Atenció a la Dependència serà d'1.177 milions d'euros per a la cobertura del nivell mínim, mantenint-se suspès el complement acordat amb les CCAA, alhora que s'aporten 5 milions al fons SEPIDES per a infraestructures privades, la qual cosa suposa un increment del 0,38%, que no compensa la reducció sistemàtica des de l'aplicació del RD-Llei 20/2012 de la intensitat dels serveis, la supressió de les cotitzacions a la Seguretat Social de les cuidadores familiars, l'increment del copagament i la suspensió de l'atenció a persones amb dependència moderada, qüestions que empitjoren la qualitat de vida de les persones depenents i carreguen la seva atenció sobre els cuidadors familiars, en la seva majoria dones.
Aquesta terrible situació té especial repercussió en els sectors més vulnerables de la societat: a Espanya un de cada tres menors està en risc de pobresa i exclusió social; a la desigualtat econòmica i social, cal afegir la de gènere, tenint la desocupació i la precarietat laboral una especial incidència en les dones a les quals, a més, els afecta més directament les retallades en matèria de dependència, serveis socials i en les partides relacionades amb les polítiques d'igualtat d'oportunitats i violència de gènere; i és alarmant també la situació dels jubilats i pensionistes que, en molts casos són l'única font d'ingressos del nucli familiar mentre observen com van perdent progressivament capacitat adquisitiva, havent-hi ja la meitat dels nou milions de jubilats espanyols que ha de viure amb pensions per sota del salari mínim interprofessional.
Els Pressupostos Generals de l'Estat per 2015, elaborats a partir d'un quadre macroeconòmic condicionat per factors externs que els poden convertir en inviables, contenen una sèrie de mesures que, des de la USO creiem que haurien de modificar-se per dotar-los d'un major contingut social de manera que la ciutadania deixi de ser la que amb el seu sacrifici segueixin quadrant els comptes de l'Estat:
• La despesa destinada a protecció per desocupació baixa un 15%, vinculat a una previsió per part del govern d'un descens de l'atur del 6,5%. Entenem que aquesta mesura significarà una gran disminució de la protecció per desocupació que afectarà especialment als aturats de llarga durada que continuen augmentant.
• El foment de l'ocupació és una de les partides que augmenta pel que fa a 2014, encara que tenint en compte que, des de 2011 ha minvat un 37%, l'augment plantejat en aquests pressupostos ens sembla totalment insuficient tenint en compte la taxa de desocupació al nostre país.
• La partida destinada a les pensions s'ha incrementat un 3% pel que fa a 2014, però no a conseqüència de l'augment de l'import de les pensions que s'incrementen en només el 0,25%, sinó per l'augment del nombre de pensionistes, alhora que es buida el fons de reserva de la Seguretat Social que en tres anys s'ha reduït en un 40 %
• L'increment de la partida en educació en un 4,5% es destina en exclusivitat a la implantació de la LOMCE, mentre es redueix un 90% la inversió en educació compensatòria, destinada a garantir la igualtat d'oportunitats de l'alumnat més desfavorit, no es reposa la pèrdua de 20.000 professionals i la pèrdua salarial acumulada, i es congela la partida destinada a beques i el Programa Erasmus.
• El pressupost del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat creix per primera vegada des de 2011, un 2,2%. Però la seva despesa en sanitat sofreix una nova retallada, que se suma a la d'anys anteriors, situant-se en el 56% del de 2011, principalment per la retallada en 20,3 milions d'euros del Fons de Cohesió Sanitària.
• L'aportació de l'Estat per al sistema d'Atenció a la Dependència serà d'1.177 milions d'euros per a la cobertura del nivell mínim, mantenint-se suspès el complement acordat amb les CCAA, alhora que s'aporten 5 milions al fons SEPIDES per a infraestructures privades, la qual cosa suposa un increment del 0,38%, que no compensa la reducció sistemàtica des de l'aplicació del RD-Llei 20/2012 de la intensitat dels serveis, la supressió de les cotitzacions a la Seguretat Social de les cuidadores familiars, l'increment del copagament i la suspensió de l'atenció a persones amb dependència moderada, qüestions que empitjoren la qualitat de vida de les persones depenents i carreguen la seva atenció sobre els cuidadors familiars, en la seva majoria dones.
• El projecte de Pressupostos
Generals de l'Estat manté la congelació salarial als funcionaris, per cinquè
any consecutiu, anunciant-se una mínima devolució d'una quarta part de la paga
extraordinària de 2012 alhora que es mantenen les restriccions a la
contractació de personal laboral temporal i el de funcionaris interins, que
segons explica el projecte, tindrà caràcter rigorosament excepcional i estarà
vinculat a necessitats urgents i inajornables. La contínua pèrdua de poder
adquisitiu dels empleats públics i les baixíssimes taxes de reposició afecten a
les condicions laborals d'aquest sector i comporten grans manques en els propis
serveis públics.
D'altra banda, les mesures de reforma fiscal engegades són injustes i insuficients, contradient la necessària equitat en el repartiment de les càrregues tributàries, disminuint la progressivitat fiscal, beneficiant a les rendes més altes i rendes del capital, no combatent el frau i l'evasió fiscal, i incrementant amb tot això les desigualtats socials.
Per a la USO és necessari igualment emprendre una decidida acció contra la degradació salarial i per la recuperació de les retribucions del treball, així com per l'increment de forma significativa tant del Salari Mínim Interprofessional com del IPREM, i la fixació d'una Renda Social Mínima amb la qual evitar l'exclusió social de les persones sense percepcions econòmiques, posant els recursos públics al servei de la ciutadania, i com a mesures també amb les quals reactivar l'economia real, retroalimentant al seu torn la demanda interna i l'ocupació com a mesures substancials per superar la crisi i evitar una tercera recessió que, com una espasa de Dàmocles, penja de nou sobre el panorama europeu i sobre el nostre país.
D'altra banda, les mesures de reforma fiscal engegades són injustes i insuficients, contradient la necessària equitat en el repartiment de les càrregues tributàries, disminuint la progressivitat fiscal, beneficiant a les rendes més altes i rendes del capital, no combatent el frau i l'evasió fiscal, i incrementant amb tot això les desigualtats socials.
Per a la USO és necessari igualment emprendre una decidida acció contra la degradació salarial i per la recuperació de les retribucions del treball, així com per l'increment de forma significativa tant del Salari Mínim Interprofessional com del IPREM, i la fixació d'una Renda Social Mínima amb la qual evitar l'exclusió social de les persones sense percepcions econòmiques, posant els recursos públics al servei de la ciutadania, i com a mesures també amb les quals reactivar l'economia real, retroalimentant al seu torn la demanda interna i l'ocupació com a mesures substancials per superar la crisi i evitar una tercera recessió que, com una espasa de Dàmocles, penja de nou sobre el panorama europeu i sobre el nostre país.
El Informe FIPSE 2009, Integración laboral de las personas con VIH, constató que la tasa de desempleo en las personas con VIH es del 53%. Y no sólo es un problema de salud, sino que los enfermos tienen que hacer frente también a la discriminación y a toda una serie de prejuicios que condicionan su vida, su acceso al empleo y su trato en el trabajo. Desde la USO rechazamos toda estigmatización y discriminación por el estado de salud y repudiamos la vulneración de los derechos humanos en el trabajo.
